(Valencià) L’ESPANYA BUIDADA

L’Espanya buidada. És el que està de moda. Si ens centrem en les Comarques Nord del País Valencià, és un fet que es repeteix des dels anys seixanta i setanta en què els pobles de l’interior van començar a despoblar-se, buscant a les ciutats grans, més possibilitats de treball i qualitat de vida.

És com si existiren dues classes de ciutadans, uns que disposen del lloc de treball prop del seu domicili, diguem que mitjanament ben remunerat i altres que o bé s’han de desplaçar molts quilòmetres fins al seu lloc de treball o bé ho tenen prop de casa (agricultura/ramaderia), que normalment els suposa un sacrifici físic per les hores emprades i poc o nul rendiment d’aquest.

Uns que a més del que s’ha dit, disposen de totes les necessitats cobertes, assistència sanitària urgent al moment, multitud de botigues i llocs d’oci, per a triar i els altres que davant una urgència sanitària, tarden fins i tot hores a arribar a ser atesos. A més han de desplaçar-se sempre que vulguen accedir a llocs de compres o d’oci.

Que bé es viu als pobles! És la frase típica, per a a continuació dir, que no ho farien durant tot l’any. Les raons són òbvies.

Mentrestant, aquesta despoblació interior va en augment i quan desapareguen els pocs habitants que encara perviuen, els pobles es quedaran buits i sols s’ompliran els caps de setmana i en vacances.

D’altra banda l’arribada massiva de ciutadans a les grans ciutats, complica i genera multitud de problemes: massificació, pol·lució, deshumanització dels seus habitants, que comporta a no ser gens saludable la seua vida. Això ens obliga a haver de disposar de més recursos sanitaris, ja que la gent agafa mes malalties.

És pel que entenem que la Societat no ho té res clar. D’una banda vol qualitat de vida (i això ho engloba tot) i per un altre no vol fer cap sacrifici per a aconseguir-la.

El capitalisme, això ho sap i en les seues variants de comerços, indústries, serveis, empreses i administració malden per incrementar aqueixes demandes de la societat, sense importar-los les conseqüències.

Com es pot canviar aquesta dinàmica? La Pandèmia ha servit per a fer-nos veure que és possible una altra classe de prioritats. Que els pobles són més segurs que les massificades ciutats. Que la falta d’aglomeració de persones i disminució de la pol·lució per l’escassetat de vehicles, a causa de les restriccions hagudes, ha generat que la naturalesa tornara a les ciutats. Tots hem sigut còmplices d’això i ens hem alegrat tant, tant, que fins i tot hem acceptat que no podem seguir així, que aquesta societat cal canviar-la. No obstant això, com per desgràcia sol ocórrer, tenim memòria de mosquit, quan hem tornat quasi a la normalitat, seguim amb aquestes.

Per a potenciar la vida dels pobles cal garantir una cobertura real i eficaç dels serveis sanitaris. Si això implica la implantació de centres sanitaris en totes les comarques amb els seus hospitals inclosos, és tasca de l’administració, el realitzar-ho. La Sanitat no ha de ser rendible, ha de ser eficaç. Ningú entén que si es posa malalt, no tinga possibilitats d’atenció immediata i/o que aquesta haja de ser després de diverses hores de viatge. En definitiva, no ha de ser diferent un ciutadà de gran ciutat, atés en minuts a un ciutadà de poble que ha de desplaçar-se diversos quilòmetres per a ser atés.

L’Administració no està per la labor, ja que no té cap sentit que hui dia la Generalitat Valenciana trasllade el CICU, Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències a València, per tal de centralitzar el servei. Diuen que per a ser més efectius. Mentida, és per a ser més rendible. Menys personal, un sol local i així estalviem diners. I el servei? Perquè això, com està centralitzat i no a peu de la possible urgència, la descoordinació serà major i tardaran més temps a actuar. Ara bé, estalviarem molts diners.

Per tant, repetim, la Sanitat no ha de ser rendible, ha de ser eficaç.

Una altra activitat que està de moda és el turisme d’interior a la qual tant ens abracem per ser la salvació dels pobles. Llocs emblemàtics com Morella, Peñiscola, Culla, Vilafamés, Segorbe, La Vall…, no disposen del suficient servei de transport públic perquè els visitants puguen accedir a ells, des de les diferents zones turístiques de la costa. Amb la qual cosa, es deixa tot a la iniciativa privada del desplaçament. Si no disposes de vehicle particular, no pots ni plantejar-te la visita a aquests llocs. Sense potenciar el transport col·lectiu, res contribuïm a la conservació del medi ambient.

I encara que als nostres polítics els encanta parlar d’eficiència energètica i demés, res fan en aqueix sentit. I clar els perdedors sempre són els habitants d’aquests llocs que per a desplaçar-se a realitzar les seues activitats necessàries i obligatòries, si no disposen de vehicle, doncs apaga i anem-nos.

Parlem de la banca? Doncs això, amb ella hem topat. També per reducció de despeses, s’han anat tancant oficines bancàries als pobles i fins i tot caixers automàtics. Raó per la qual els seus habitants no poden gestionar els seus estalvis ni poder disposar d’efectiu per a les seues xicotetes despeses.

Què fem, doncs amb l’Espanya buidada? Perquè sense els serveis bàsics de què es disposa en les grans ciutats i sense possibilitat d’accedir als seus serveis en condicions normals, la buidarem del tot.

Només amb l’autogestió dels pobles amb els seus serveis i les seues necessitats ateses, es poden salvar i aconseguir ser un atractiu perquè la gent els torne a repoblar.

Comparteix:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Aquest lloc utilitza cookies. Al continuar utilitzant aquesta web, acceptes el seu ús. Per a més informació, inclòs com controlar les cookies, consulta    Més informació
Privacidad